Angelina Gatell: Difference between revisions

Angelina Gatell Comas (Barcelona, June 8, 1926 – Madrid, January 7, 2017) was a poet, translator, dubbing actress, and a woman who worked in the defense of several political, social, and cultural causes.[1]

Biography

According to her own words, she was born into a poor and combative family.[2] Her father was a tanner who lost his business at the start of the Second Spanish Republic.[3] The family had to leave their home in Barcelona and move to Santa Coloma de Gramanet, where Angelina studied at the Pi i Margall School and the Manent School.[4] She grew up through the war and post-war period, witnessing, as a child, the flight of refugees heading toward the French border. In Valencia, where she moved with her family in 1941, she collaborated with the International Red Aid at the age of 17.[5] She continued her secondary education but had to abandon it when her father became paralyzed after a stroke.[6]

In post-war Valencia she first engaged with the cultural world around the literary café El Gato Negro, attended by the Gaos brothers, José Hierro, the painter Ricardo Zamorano, poets José Luis Hidalgo and María Beneyto, the García Luengo brothers, and Pedro Caba Landa, among others, all linked to the magazine Corcel.[7]

Her first professional work was as an actress. In Valencia she met Amparo Reyes, who hired her to perform classical plays through the Sierra de Guadarrama, including the Entremeses of Cervantes. She gradually became a professional actress in small Valencian theaters. In 1952 she and her husband, Eduardo Sánchez Lázaro, founded El Paraíso, one of the first chamber theaters in Spain. With Eduardo she had three children: Eduardo, María del Mar, and Miguel Sánchez Gatell. In 1954 she won the Valencia Poetry Prize with her book Poema del soldado. She published poetry in magazines such as Verbo and La Caña Gris.[8]

In 1958 the family moved to Madrid, where she joined the literary and cultural circles: she attended Gerardo Diego’s gatherings at the Café Gijón, frequently visited Vicente Aleixandre at his house in Velintonia, and took part in José Hierro’s literary circle at the Ateneo de Madrid.[9]

The latter was dissolved by censorship, prompting Gatell, Hierro, Aurora de Albornoz, and José Gerardo Manrique de Lara to found the Plaza Mayor literary group, joined by writers such as Carmen Conde, Félix Grande, Francisco Brines, Luis Rosales, Antonio Buero Vallejo, Ángel González, Gerardo Diego, Ángela Figuera Aymerich, and Vicente Gaos. During this period she wrote literary criticism for Poesía Española, Cuadernos Hispanoamericanos, and later El Urogallo.[10]

In Madrid she began working for Televisión Española as an actress, screenwriter, and dubbing artist.[11]

She signed a letter with other intellectuals to Minister Manuel Fraga protesting the repression of Asturian miners in 1963. Refusing to retract, she was blacklisted by TVE.[12][13]

In 1964, TVE accepted her script for a dramatized biography of Marie Curie, but broadcast it under another author’s name. After protesting, she recovered her authorship but was never rehired.[14]

She later worked at dubbing studios SAGO and Oro Films as actress, director, and dialogue adapter. She famously renamed the dog in the series Heidi, “Niebla” (“Fog”), inspired by a dog mentioned by Pablo Neruda, rather than its original name “José”. She also worked on Marco and Once Upon a Time… Man.[15]

Politically engaged, Gatell was a lifelong member of the Spanish Socialist Workers’ Party and collaborated with the Communist Party of Spain on the anthology Con Vietnam[16] condemning the Vietnam War.[17] Completed in 1968 but censored, it was rediscovered by professor Julio Neira and published by Visor in 2016. She also co-authored with Carmen Conde Poesía femenina española 1950-1960 (1971), and decades later Mujer que soy (Bartleby, 2006).[18][19]

After more than thirty years without publishing poetry, she returned through Manuel Rico and Bartleby Editores. Though silent publicly, she continued writing intensely.[20] In a 1969 interview with ABC newspaper, she stated:

It is not objectivity that I seek, but passion. That is, for me, the spring that sets in motion the world of poetry. I do not understand cerebral, purely intellectual poetry. When someone says I am rhetorical, I feel comforted: rhetoric, well understood, is the third spring; the second is ideas. Handled together, they make the poem.[21]

Literary works

Published poetry

  • Poema del soldado, Valencia Poetry Prize, 1955 (2nd ed., Bartleby, 2020).
  • Esa oscura palabra, La Isla de los Ratones Series, Santander, 1963.
  • Las claudicaciones, Biblioteca Nueva, Madrid, 1969 (2nd ed., Torremozas, 2010).
  • Los espacios vacíos y Desde el olvido, Bartleby, Madrid, 2001.
  • Noticia del tiempo, Bartleby, Madrid, 2004.
  • Cenizas en los labios, Bartleby, Madrid, 2011.
  • La oscura voz del cisne, Bartleby, Madrid, 2015.
  • La Veu Perduda, Visor, Madrid, 2018.
  • Sobre mis propios pasos (Poesía Completa, Vol. I), Bartleby, Madrid, 2023.

Anthologies

  • Antología de la poesía amorosa contemporánea, with Carmen Conde (Bruguera, Barcelona, 1969).
  • Poesía femenina española, with Carmen Conde (Bruguera, Barcelona, 1971).
  • Mis primeras lecturas poéticas (Antología poética para niños), Libros Río Nuevo, Barcelona, 1980.
  • Mujer que soy. La voz femenina en la poesía social y testimonial de los años cincuenta, Bartleby, Madrid, 2006.[22]
  • En soledad, con ella, Bartleby, Madrid, 2015.

Biographies

  • Mis primeros héroes (17 biografías cortas para niños), Libros Río Nuevo, Barcelona, 1969.
  • Neruda, EPESA, Madrid, 1971.
  • Memorias y desmemorias. Autobiografía, Fundación AISGE / T&B Editores (2nd ed., 2014).

Children’s books

  • El hombre del acordeón, Espasa Calpe, Madrid, 1988.
  • La aventura peligrosa de una vocal presuntuosa, Aliorna, Barcelona, 1988 (Spanish and Catalan editions).
  • La aventura peligrosa de una vocal presuntuosa, Grupo Anaya, Madrid, 1994, “El duende verde” series.

Compiler

  • Con Vietnam (1968). Visor, Madrid, 2016.[16]

Unpublished poetry

  • De mar a mar.
  • Décimas de la emigrante.

Unpublished children’s books

  • Una ciudad en el subsuelo.
  • La extraña aventura de Quico Vera.
  • Trébol.
  • Una niña singular que no para de rimar.
  • La niña que se bebió un río.

Translation and dubbing

  • Translated hundreds of books, mainly for children and young readers, for publishers such as Anaya, Espasa-Calpe, La Galera, and Santillana.
  • Adapted and directed dubbing for numerous films and TV series, including *Dynasty*, *The Colbys*, and *The Loves of Napoleon*.
  • Directed Spanish dubbing for animated series such as *Once Upon a Time… Man*, *Marco*, and *Heidi*.
  • Notable work for Televisión Española includes the dramatized biography of Marie Curie.

References

  1. ^ “«Sobre mis propios pasos», de Angelina Gatell”. Instituto Cervantes (in Spanish). Retrieved 2 November 2025. Angelina Gatell (Barcelona, 1926–Madrid, 2017) fue poeta, traductora y actriz de doblaje, y una mujer comprometida con su tiempo.
  2. ^ Aisge. “Taller de la Memoria 2013. Madrid”. aisge.es. Retrieved 7 April 2017.
  3. ^ “Taller de la Memoria 2013. Madrid – Entrevista a Angelina Gatell”. AISGE (Artistas Intérpretes Sociedad de Gestión) (in Spanish). Retrieved 2 November 2025. «Mi padre era curtidor y perdió su taller con el cierre de la empresa al comenzar la Segunda República.»
  4. ^ “Fons “Angelina Gatell”. Biblioteca de Catalunya (in Catalan). Retrieved 2 November 2025. Després de perdre el taller familiar, la família va haver d’abandonar la casa de Barcelona i traslladar-se a Santa Coloma de Gramenet, on Angelina va estudiar al Col·legi Pi i Margall i a l’Escola Manent.
  5. ^ “Taller de la Memoria 2013. Madrid – Entrevista a Angelina Gatell”. AISGE (Artistas Intérpretes Sociedad de Gestión) (in Spanish). Retrieved 2 November 2025. En 1941 se trasladó con su familia a Valencia, donde, con apenas 17 años, colaboró con el Socorro Rojo Internacional.
  6. ^ “Fons “Angelina Gatell”. Biblioteca de Catalunya (in Catalan). Retrieved 2 November 2025. Va haver d’abandonar els estudis de batxillerat quan el seu pare va quedar invàlid a conseqüència d’un ictus.
  7. ^ “Fons “Angelina Gatell”. Biblioteca de Catalunya (in Catalan). Retrieved 2 November 2025. Els seus primers contactes amb el món cultural van tenir lloc a la València de la postguerra, al voltant de la tertúlia del cafè “El Gato Negro”, on participaven els germans Gaos, José Hierro, Ricardo Zamorano, José Luis Hidalgo, Maria Beneyto, els germans García Luengo i Pedro Caba, vinculats tots a la revista Corcel.
  8. ^ “Angelina Gatell obtiene en 1954 el Premio ‘Valencia’ de Poesía por su primer libro: Poema del Soldado”. Poesía Española Contemporánea. Retrieved 2 November 2025.
  9. ^ “Fons “Angelina Gatell”. Biblioteca de Catalunya (in Catalan). Retrieved 2 November 2025. El 1958 es traslladà amb la seva família a Madrid, on s’integrà als cercles literaris i culturals: assistí a la tertúlia de Gerardo Diego al Café Gijón, visità amb freqüència Vicente Aleixandre a Velintonia i participà en la tertúlia de José Hierro a l’Ateneu de Madrid.
  10. ^ “Fons “Angelina Gatell”. Biblioteca de Catalunya (in Catalan). Retrieved 2 November 2025. La tertúlia de José Hierro a l’Ateneu de Madrid es va interrompre per problemes amb la censura, fet que va portar Angelina, José Hierro, Aurora de Albornoz i José Gerardo Manrique de Lara a crear la tertúlia literària “Plaza Mayor”, on participaren Carmen Conde, Félix Grande, Francisco Brines, Luis Rosales, Antonio Buero Vallejo, Ángel González, Gerardo Diego, Ángela Figuera Aymerich i Vicente Gaos. Durant aquest període exercí la crítica literària a Poesía Española, Cuadernos Hispanoamericanos i posteriorment a El Urogallo.
  11. ^ García Fierro, Covadonga (5 February 2017). “Angelina Gatell: “El cine de doblaje es, en esencia, intuición”. Revista Fogal. Archived from the original on 8 April 2017. Retrieved 7 April 2017.
  12. ^ Ortega Lucas, Miguel A. (28 June 2014). “Angelina Gatell: “Los últimos testigos de la guerra no podemos callar sobre aquello”. elDiario.es (in Spanish). Retrieved 2 November 2025. «…firmé cierto documento [la carta de los intelectuales al ministro Fraga, en 1963…]. Un alto cargo ministerial me llamó… me sugirió que, si yo publicaba una carta… mi relación con TVE podría ser mucho más próspera… Decliné… En 1964 TVE me aceptó el guión… pero suspendieron la emisión… La emitieron un año después… firmada por otra persona… No volví a trabajar para TVE.»
  13. ^ “La verdad sobre Asturias. Fraga Iribarne rebate las acusaciones de un grupo de intelectuales”. ABC (Sevilla), pp. 55–56 (in Spanish). 13 October 1963. Retrieved 2 November 2025 – via Filosofía en español. Incluye el texto íntegro de la carta y la relación de firmantes; entre ellos, «Angelina Gatell (poetisa)».
  14. ^ Ortega Lucas, Miguel A. (28 June 2014). “Angelina Gatell: “Los últimos testigos de la guerra no podemos callar sobre aquello”. elDiario.es (in Spanish). Retrieved 2 November 2025. En 1964 TVE aceptó el guion de una biografía novelada sobre Marie Curie que había escrito, pero suspendieron la emisión. Al año siguiente la emitieron con otro nombre. Tras reclamar, logró que TVE reconociera su autoría, pero no volvió a trabajar para la cadena.
  15. ^ García Fierro, Covadonga (5 February 2017). “Angelina Gatell: “El cine de doblaje es, en esencia, intuición”. Revista Fogal (in Spanish). Archived from the original on 8 April 2017. Retrieved 2 November 2025. Trabajó en los estudios de doblaje SAGO y Oro Films, donde fue actriz, directora y adaptadora de diálogos. En la serie Heidi fue ella quien decidió llamar “Niebla” al perro de la protagonista, inspirándose en un perro de Pablo Neruda; en el guion original se llamaba José. También participó en otras series como Marco y Érase una vez… el hombre.
  16. ^ a b “Angelina Gatell, referencia ética y literaria”. Los Diablos Azules no. 57, Infolibre. 23 March 2017. Retrieved 7 April 2017.
  17. ^ Lucas, Antonio (28 September 2016). “El día que la literatura dijo ‘no’ a Vietnam”. El Mundo. Retrieved 7 April 2017.
  18. ^ Lucas, Antonio (28 September 2016). “El día que la literatura dijo ‘no’ a Vietnam”. El Mundo (in Spanish). Retrieved 2 November 2025. Angelina Gatell completó en 1968 la antología Con Vietnam, censurada durante el franquismo y rescatada décadas más tarde por el profesor Julio Neira, quien la localizó en el Archivo General de la Administración y la publicó en 2016 con la editorial Visor.
  19. ^ Moga, Eduardo (1 October 2007). “Antología en femenino”. Revista de Libros (in Spanish). Retrieved 2 November 2025. En 2006 la editorial Bartleby publicó Mujer que soy. La voz femenina en la poesía social y testimonial de los años cincuenta, preparada por Angelina Gatell, que ya en 1971 había coeditado con Carmen Conde Poesía femenina española 1950-1960.
  20. ^ Rico, Manuel (9 January 2017). “Angelina Gatell, una mujer de la Generación del 50”. El País (in Spanish). Retrieved 2 November 2025. Tras más de treinta años de silencio editorial, volvió a publicar poesía de la mano de Bartleby Editores y de Manuel Rico, que recuperaron su voz poética. Nunca dejó de escribir: aquel largo silencio fue sólo público.
  21. ^ “Entrevista con la poeta Angelina Gatell”. ABC (in Spanish). Madrid. 1969. Retrieved 2 November 2025. «No es objetividad lo que busco, sino pasión. Ése es, para mí, el resorte que pone en funcionamiento el mundo de lo poético. No comprendo la poesía cerebral, intelectual, es decir: pura. También por eso, cuando alguien dice que soy retórica, me siento reconfortada. Para mí —bien entendida— es el tercer resorte. El segundo son las ideas. Los tres bien manejados y fundidos entre sí, el poema.»
  22. ^ Moga, Eduardo (1 October 2007). “Antología en femenino”. Revista de Libros. Retrieved 7 April 2017.

Interviews and articles

Leave a Comment

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Scroll to Top